L’orquestra, el millor dels instruments

3/10/2022

L’orquestra simfònica, entesa com un instrument, com un tot i no com un conjunt d’individualitats, ens dona la oportunitat d’entendre l’escena ocupada per aquest megalític monstre, com la més rica de les opcions a sobre d’un escenari. Amb una orquestra simfònica tenim tota la paleta de colors possibles al conjunt dels instruments, tots i cadascun del matisos d’entre cada secció, on podem ballar a sobre de les taules de com el compositor decideix barrejar els seus pigments.

L’intèrpret d’aquest instrument és per tant el seu director. Hem escoltat centenars de vegades acudits amb el “palet” d’aquest individu; riures i rialles al voltant de certs gestos desenfrenats o passionals, que semblen no estar marcant el que la partitura mana. Però impressions personals apart, portar endavant tot el conjunt simfònic, sols amb l’ajuda de la gestualitat i expressió corporal, no es tasca fàcil. No sols l’escena és la feina del director; qui on realment treballa, és d’entre bambolines als assajos, on sense fracs, corbates i vestits, és on realment s’embruta les mans amb mil i un detalls a cuidar. Amb una simfonia per exemple, sigui la que sigui que vulgueu escollir, cal primer esbrinar que posa realment al seu text, entendre-la, desxifrar-la i fer-la teua. Una vegada aquest procés, gens curt per cert, queda enllestit, cal agafar mesura de velocitats i tempos, i escollir quin gest acompanya cadascun segons la frase acompanye. I per últim, una vegada amb l’instrument del director al davant, cal tractar d’arribar al punt final desitjat, corregint, demanant i suggerint certs canvis, articulacions, o colors amb cadascun dels instrumentistes de cada secció.

No és tampoc tasca fàcil a vegades, de fer la “teua” simfonia, quan s’aterra amb una experimentadíssima orquestra, la qual ja te la seva versió al cap i als dits de fa dècades pot ser. És aquí on arribem a topar-nos, amb un dels grans tresors i regals que ens brinda el món de la música i els músics, i no és altre que les joves orquestres. Vaig tenir la immensa sort de poder estar al front de la Joven Orquesta Leonesa poques setmanes enrere, i l’agraïment cap a la seua feina i dedicació serà sempre etern. Amb una jove orquestra, els directors trobem una energia rarament tan intensa, inclús amb certes orquestres professionals, on encara que alguna petita errada es deixi enfilar d’entre les seues notes. Joves i entusiasmats de fer música en majúscules, els seus músics creen un meravellós llenç en blanc, el qual no te versions prèvies, sovint no tots es coneixen entre ells, i sobretot, que ens brinda a qui empunyem la batuta, l’oportunitat d’or de crear des de cero tota una nova peça musical, i també una experiència humana pot ser més enriquidora que la pròpia música que fem lliscar entre els dits de cada instrument palpat.

Des d’aquestes línies tire la memòria endarrere i puc encara gaudir de cada mirada de complicitat amb entrades de flautes, violins i violoncels, les quals, apart de reflectir a la perfecció la intenció mostrada amb la partitura, estableixen una connexió tan intensa que pots sentir pràcticament cada nota a les teues mans com a director. Una grata sorpresa amb la Joven Orquesta Leonesa la que vaig poder sentir, especialment ja que molts dels seus components no estaven cursant ni tan sols els primers anys de carrera musical, on encara que amb petits erros al llarg dels assajos, es pot experimentar que amb la mitjana d’edat que hi ronda, el seu nivell és altíssim.

És aquesta la vertadera màgia de fer música plegats, ni més ni menys que la de la connexió humana amb les notes, com un tot que s’uneix, però mai ha estat separat. Hem d’aprendre molt de com tractar les orquestres i les joves especialment al nostre país. Pot ser ens cal aprendre una mica, i deixar lleugerament de banda, certs vents que bufen massa des del llevant i massa dies a l’any, i observar altres punts del nostre territori, una miqueta més al nord, per aprendre a enriquir millor el producte musical que ens envolta, i sobretot per donar-li la vida que tant escenari com públic mereixen.

Leer noticia completa